Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per…
La Mal Pas s’inicia just a la dreta del Somni de Primavera creuant-se després més amunt; i com aquesta, comparteix característiques i filosofia: equipament esportiu, nul compromís i exposició molt baixa. No obstant, el darrer llarg de la Mal Pas és potser el més interessant de totes les vies del sector, amb una primera part…
Enclavada en un indret idíl·lic la Roca dels Collars ofereix una monolítica paret principal, amb una sèrie d’itineraris de primera categoria. Si la nostra intenció és escalar quelcom més humà, la Dioni és una bona opció per prendre contacte amb aquesta zona. Es tracta d’una via de concepció esportiva completament equipada, que ens dona l’oportunitat…
Somni de Primavera i Somni de Tardor són dos vies ‘germanes’ situades a la zona d’escalada esportiva de Collbató, concretament als Totxos CAM Nou Barris. Es tracta de dos itineraris curts, d’aspecte no gaire engrescador i equipades a l’estil esportiu fet que els hi treu qualsevol mena de compromís i exposició. Per contra, la seva…
Es tracta potser de la millor via de la Paret de la Codolosa, ben equipada per no patir gens i amb roca de primera. La via, curta com totes les de la Codolosa, es compon de dos tirades del tot diferents: Una primera fàcil, on es superen una sèrie de ressalts amb la major elegància…
Quan les temperatures comencen a baixar és el moment ideal per deixar-se caure pel Serrat dels Monjos. Descaradament orientat al sud, les seves vies gaudeixen d’una bona insolació els mesos més freds de l’any. La Guateque és una bona proposta per arribar a la part més alta del serrat. La via evoluciona cercant els millors…
La major part de vegades que ens apropem a Gorros veiem cordades escalant la 98 Octanos… Alguna cosa ha de tenir aquesta via per ser tant transitada: potser el generós equipament, potser la bona qualitat de la roca, potser la vertical tercera tirada, potser la magnífica sortida al cim o potser la suma de tot…
La Muralla Oest d’Agulles és una bona opció pels matins calorosos d’estiu donat que la seva orientació ens garanteix una bona ombra fins a les tres de la tarda. La Via dels Rodríguez guanya el cim de la Peluda per aquest vessant; equipada generosament amb parabolts ofereix una escalada vertical i amb cert ambient però…
La Vilmanbar és una via de concepció moderna, que guanya el Serrat de la Pastereta per una de les seves plaques més atractives. Amb un inici vertical però molt assegurat, gaudim d’una escalada agradable i sense gaires preocupacions. Menció especial per la roca a partir de la primera reunió, que farà gaudir als gourmets més…
Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.
La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir…
L‘Òpera prima és una de les vies “clàssiques” de la cara est del Gorro Frigi. Totalment re-equipada amb parabolts per Guillem Arias, un dels seus aperturistes, ens ofereix una ascensió directa, mantinguda i sobre molt bona roca.
La Tope Clàssic és una via per fer sense pressa, fruint de cada una de les tirades. Trobem trams de fissura, plaques del tot variades i algun moment d’artificial. En definitiva, una bona opció per torrar-nos al sol hivernal mentre gaudim de l’escalada en un indret preciós.
Situada entre Oliana i Coll de Nargó, la Paret Bucòlica té una bona oferta d’itineraris, essent Terra de Dinosaures una de les opcions més assequibles. Aquesta via, que corre a la dreta de Bàlsam de Tigre, ens ofereix una escalada variada sobre roca generalment de molt bona qualitat, amb alguns passos aïllats més difícils que…
L‘Alkaid és una via divertida, variada i del tot recomanable. Escalarem artificial, en bavaresa, adherència… I tot això en un entorn magnífic i tranquil. La via està equipada amb burins en bon estat expecte la segona tirada, que haurem de reforçar amb algun friend.
El Camí de l’Alsina té dues parts clarament diferenciades, per una banda estan els dos primers llargs, amb la roca força polida que fan que l’escalada es torni incòmoda i un pèl desagraïda. Per l’altra ens trobem la resta de la via, amb una línia molt maca, roca excel·lent i un dels V més disfrutons…
Cafè, copa i puro és una via relativament nova a la vessant sud de la Roca Narieda que corre paral·lela a la popular Postres de Músic. La via ofereix moltes possibilitats per l’auto protecció, amb poderosos ponts de roca, forats i fissures per tots els gustos. Les parts més delicades estan reforçades amb espits o…
L‘Agulla del Capdamunt es troba al nord-oest de la regió d’Agulles. La via que comentem és una variant del segon llarg de l’Aresta Brucs. Tot i els seus escassos 60 metres, aquesta via ens ofereix una ascensió ràpida i amb el seu al·licient.
La GAM de la Portella Petita és un altre petit clàssic d’Agulles. Tot i que en lliure té un pas de 6a+, si la fem en artificial ens queda una via homogènia i recomanable per prendre contacte amb vies de tall clàssic montserratí.